Historia de los Giustiniani de Genova (Italia)
La familia Giustiniani (Justiniano) nace a Genova en 1347 como una « sociedad de cuotas
en bolsa » (la primera documentada en la historia) por la cuenta de la « republica
genovesa » en la isla de Kios en el mar Egeo del Medio-Oriente.
Una « pandilla » de Nobles genoveses deciden unirse y formar una sola y misma familia,
quitandose sus propios apellidos, para asumir un apellido comun el de Giustiniani.
Aquellos 12 patricios, doges y principes son : Nicolo de Caneto de Lavagna, Giovanni
Campi, Francesco Arangio, Nicolo di S. Teodoro, Gabriele Adorno, Paolo Banca, Tommaso
Longo (primero de mi linaje) Andriolo Campi, Raffaello de Forneto, Luchino Negro, Pietro
Oliverio et Francesco Garibaldi.
Aquellos doce aristocratas se anaden el apellido Giustiniani y asi se vuelven
de una misma familia, como si fuesen nacido de una misma madre y de un mismo padre.
Esta sociedad se crea debajo el nombre de « Maona de los Giustiniani » en 1343. Aquellos
senores feodales con un ejercito (6000 hombres), y siendo armadores : con su propia flota
se van desde el puerto de Genova a la conquista del mar Egeo.
Se apoderan de la isla de Kios, y de las islas adyacentes de : Samos, Enussa, Icaria, Kos,
Lesbos, Santa Panagia, y ademas se apoderan de los regiones Focea Vecchia (vieja) y Focea
Nuova (nueva) en Asia menor, una parte de la Turquia hoy.
Aquellos 12 « senores » en el sentido feodal : Giustiniani, forman entonces un
gobierno colegial en 1360 el pueblo de Chios (Kios) les llaman con los titulos
de Senores, Principes y Soberanos... Los documentos de esta epoca testifican,
califican : Dinastia a la greca los Giustiniani. Esta dinastia es hasta
reconocida por la Sacra-rota (el vaticano).
Este reinado va a perdurar desde 1347 hasta 1566. Fue un reinado ininterrumpido, una
dominacion del mar Egeo, aquellos doce reyes eran heroes y sus titulos
nobiliarios se acumulaban como acumulaban, sus riquezas basadas en la Almaciga, vid y la
ruta de la seda, ... Los Giustiniani se volvieron potentes y aun mas potentes en el
Mare Nostrum.
Su dinastia, su govierno basado sobre la colegialidad : eran los 12 iguales y iguales eran
sus deberes. Eran iguales en riqueza (1/12 dividido en cuotas) y en titulos nobiliarios :
Dinastia de senores, barones, principes, reyes (y despota a la greca)... Su
reinado fue interrumpido por una Matanza en 1566. Este reinado de tres siglos anonadado
por la mantaza perpetrada por los ottomanes (turcos hoy).
Complot maquinado con la ayuda de la « Republica genovesa » quien encontraba los
Giustiniani demasiado potentes, los genoveses tuvieron miedo de ellos !
Menos mal de esta matanza escaparon algunos Giustiniani, dos de ellos sabemos que
volverion a la Madre Patria « Genovese », otra familia Giustiniani llego a Roma, otra
pequena familia a Palermo (Sicilia) el cual Vincenzo Giustiniani (el mayor)..
El marques Vincenzo Giustiniani y principe de Bassano aumento la gloria y la fama de
nuestra familia Giustiniani descubriendo el pintor « Il CARAVAGGIO » fue su mecenas. El
renombre del pintor Caravaggio es debido al Marques, y principe V. Giustiniani. Esta
maravillosa, prestigiosa colección caravaggio esta ahora desparramada en
Museos y colecciones privadas.
Sin embargo hubo una muestra en el palacio Giustiniani de Roma (Palacio que ahora es la
sede del senado de la Republica Italiana ¡
El marques Vincenzo Giustiniani cuando fallecio en 1631 (sin hijos) dejo todos sus bienes,
propiedades, obras de arte... a sus descendientes, es decir a todos nosotros descendiendo
de los doce primeros (lineajes), Reyes de Kios. Si podiamos demostrar (arbol genealogico)
que descendiamos de uno de ello, eramos 288 herederos en 1631... pero los juicios, los
litigios : de una tal herencia duraron entre 1631 y 1958.
El lema « si je puis, suprema requiro », « Si puedo ... quiero mas, supremacia
»... conclusion
La republica italiana 1958 [tribunal] decreta que segun las leyes podemos utilizar los
titulos nobiliarios para siempre, porque descendemos de los doce primeros Giustiniani...
los bienes... es otra historia !
Porque entonces tendriamos que habernos presentado al juicio de 1958 para heredar. Las
leyes de los Giustiniani desde el inicio fue que : el mayor y el menor, Utriusque
sexus, hembra o varon teniamos los mismos derechos en la herencia de titulos, como
de bienes yà que inseparable era la familia.
«Quien no tiene memoria, no tiene futuro», asi transmitir aquellos conocimientos
nos vuelve inmortales y hace vivir en la memoria de los vivos : los que podrian ser
rapidamente olvidados.
Esta reminescencia del pasado, que tratamos de transmitirles nuestro humilde conocimiento,
porque estamos llevados por el amor a nuestra familia Giustiniana, estamos llevados por la
pasion historica. Conscientes de tener en los genes comunes, una adoracion hacia nuestros
antepasados Giustiniani, aquellos heroes, nobles de alma, aquellos conquistadores,
aquellos reyes, soberanos, creadores, genios medievales que edificaron un imperio dejando
huellas indelebles, que aun hoy resisten al pasar del tiempo y a la incuria (neglicencia)
de los hombres... y son los testigos de nuestro illustre pasado.
Els Giustiniani foren una Societat mercantil que va administrar Focea, Quios i altres
illes. El 1346 uns comerciants genoveseos mitjançant una subscripció la societat va
flectar unes galeres que van partir al orient el 24 d'abril de 1346. La seva primera
missió fou sotmetre la ciutat de Terracina a la sobirania perpetua de Gènova (la vila
era atacada pel comte de Fondi i no podia resistir). Això els hi va permetre disposar
d'un crèdit. Després van seguir cap a Negroponte. Allí Simone Vignoso cap de la flota
es va assabentar d'una expedició veneciana que volia dominar Quios, i es va anticipar i
va ocupar l'illa el 16 de juny de [1346] quedant controlada el 19 de juny i eliminant els
darrers reductes el 12 de setembre (la ciutadella). El 16 de setembre va ocupar Focea
vella i el 20 de setembre Focea nova (un cos expedicionari dirigit per Pietro Recanelli
Giustiniani). Després va voler conquerir Tenedos i Lesbos, però Vignoso va haver de
retornar a Quios que amenaçaven els imperials. El 9 de novembre de 1346 Vignoso va tornar
en triomf a Gènova. El dux, com que no podia pagar la deute econòmica que havia suposat
la conquesta, va cedir l'explotació a una societat fundada pels comerciants anomenada la
Maona (després coneguda com Maona vella) el 26 de febrer de 1347 amb l'objectiu de
l'explotació de les possessions genoveses d'orient i amb la jurisdicció civil i fiscal i
el monopoli comercial d'un producte local. Gènova es va reservar l'alta sobirania i la
jurisdicció militar i de les fortaleses, i el dret de nomenar als podesta i als
comandants militars d'acord amb la Maona. El 1348 Joan Cantacuzè va demanar la
restitució de Quios i Focea sense èxit. La Maona accepta hissar bandera imperial,
afavorir el comerç imperial i pagar tribut, però realment no va tenir cap efecte. Un
intent imperial dirigit per Joan Cybo per recuperar l'illa, va fracassar, però en canvi
va poder ocupar les dues Focea, si be efímerament, ja que Andrea Petrila, al servei de la
Maona, las va recuperar. Uns anys després la Maona va ocupar Samos, Icaria, nusses
i Santa Panàgia (1349-1350). La pesta del 1350 portada pels genoveses de Caffa a Crimea,
va provocar gran mortaldat (50% a les ciutats) i els venecians van aprofitar per atacar
Quios (setembre del 1350) destruint 10 galeres que estaven sota comandament de Nicolo de
Maineri, però la resta dirigides per Filippo Doria van destruir 20 galeres venecianes el
10 d'octubre i van ocupar Caristos temporalment, retornant a Quios amb molt de botí. El
1352 Venècia i la Maona es van trobar juntes a una lliga contra els musulmans. Però amb
totes les lluites la societat no funcionava i va vendre accions. La societat va prendre el
nom de Maona nova el 1359 i el 8 de març de 1362 es va convertir en la Maonea Nova. El 14
de novembre de 1362 dotze notables genoveses van fundar definitivament la societat
comercial anònima per l'explotació de les possessions del estat genovès a la mar Egea i
li van dir Giustiniani. Dotze van adoptar el cognom Giustiniani i van abandonar el seu
propi (un no ho va fer però es va adjuntar un altra). La Maona Giustiniani era una
veritable senyoria, amb soldats, autonomia fiscal, i política pròpia. Els Giustiniani
van governar a Quios, Samos, Inousses, Icaria, Cos, Lesbos, Santa Panàgia, i a les
ciutats de Focea vella i Focea nova. Les famílies amb cognom Giustiniani foren importants
a Gènova. Sis dux, molts senadors, governadors de Còrsega i altres llocs i altres
personalitats del camp de cultura portaren el cognom. Va rebre per dotze anys el monopoli
a Quios fins el 14 de febrer de 1374 (després es va anar prorrogant). La vella Maona fou
liquidada. Fins el 26 de febrer de 1367 l'estat podria tornar la deute i recuperar la
societat. Els primers directors foren Pascal Forneto i Giovanni Oliviero. Els dotze
fundadors eren: Nicolo de Caneto de Lavagna, Giovanni Campi, Francesco Arangio, Nicolo de
San Teodoro, Gabriele Adorno, Paolo Banca, Tommaso Longo, Andriolo Campi, Raffaello de
Forneto, Luchino Negro, Pietro Oliverio (o Liviero) i Francesco Garibaldi. Tots van
prendre el cognom Giustiniani menys Gabriele Adorno que el va canviar a Pinelli (fins el
1528 no va adoptar el de Giustiniani). Mes tard s'hi va afegir un altre soci: Pietro de
San Teodoro. Des el 1362, Pietro Recanelli Giustiniani, va succeir a Simone Vignoso à la
regència de Quios. Es va distingir a Esmirna al servei del Papa (1361-1365) fou almirall
de la república durant la revolta dels Doria (1365-1366) i va signar la pau de 1368 a
Xipre amb els mamelucs. Va morir el 1380. El 8 de juny de 1363 Bizanci va renunciar a les
illes en favor dels Giustiniani (Quios, Samos, nusses, Santa Panàgia i Focea). Els
Giustiniani van rebre el títol reial hereditari per mascles i femelles. Aquestos
privilegis foren renovats el 14 de juny de 1367. La república va prorrogar la concessió
fins el 21 de Novembre de 1418 perquè no podia tornar la deute. El 1379 Venècia va
ocupar Focea temporalment durant una guerra amb Gènova. Francesco Gattiluso es va casar
amb la germana del emperador Joan Paleòleg i va obtenir l'illa de Lesbos en dot. El 1386
la ciutat d'Enos es va unir al feu de Gattiluso voluntàriament i casi a continuació
l'emperador li va donar el feu de Focea (formalment la Maona va continuar tenint
l'administració) i van seguir Thasos, Lemnos, Imbros i Samotràcia. El 1380 els otomans
van ocupar Samos que administrava la Maona. Vers el 1390 les dos Focees van haver de obrir
les portes als otomans. La Maona va pagar tribut als otomans. La situació a la república
va aconsellar a la Maona proclamar la independència el 21 de desembre de 1408. El
governament francòfil de Gènova va enviar una expedició el 18 de juny de 1409 dirigida
per Corrado Doria però finalment es va arribar a un acord. Els Gattiluso i els
Giustiniani van participar el 1416 à una expedició victoriosa contra Mehmet emir
d'Esmirna. El 1431 va esclatar una nova guerra amb Venècia i una flota dirigida per
Andrea Mocenigo, Dolfino Venier i Scaramuzza de Pavia va assetjar Quios. 300 soldats
dirigits per Leonardo de Montaldo, van resistir i un dia els va sorprendre i els va
derrotar. Els venecians es van retirar el 17 de gener de 1432. Constantinoble va caure el
29 de maig de 1453. La Maona va oferir un alt tribut al soldà per mantenir el seu
privilegi comercial (40.000 ducats d'or però finalment va quedar reduït a la meitat). La
república va renovar la concessió varies vegades i la darrera fins el 15 de juny de
1542, dret que el 1528 fou renovat a perpetuïtat contra el pagament de 2500 lliures
anyals. Sota pretext de sostenir militarment la pretensió del noble Genovès Francesco
Draperio en el conflicte amb la Maona per un carregament comercial impagat, una flota
otomana es va presentar el 1455 a Quios dirigida per Hamsa Bey però la fortalesa al ser
molt forta, no fou atacada i va fer algunes destroces i dos hostatges: Nestore i Quilico
de Furneto. La república, en guerra amb Catalunya, va enviar dos galeres dirigides per
Pietro Giustiniani i va demanar l'ajut del Papa i d'Anglaterra. El mateix any una segona
flota otomana dirigida per Junusdj bey, es va dirigir a l'illa però fou dispersada per un
temporal. Tot i així van ocupar les dues Focees que governava en aquest moment Paride
Giustiniani que es va rendir. Les ciutats foren saquejades. Al mateix temps Domenico
Gattiluso va haver de cedir Thasos i augmentar el seu tribut per Lesbos. Els otomans
també van ocupar Salmastri, Sinope i Trebisonda entre 1459 et 1462. El Nadal del 1455
Lesbos fou ocupada però es van retirar però la van ocupar definitivament el 16 de
novembre de 1462. Nicolo II Gattiluso fou fet presoner i penjat a Constantinoble i l'illa
saquejada. El mateix any Kalid Ali, ocupà Samos però encara permeteren les activitats de
la Maona. En 1456 el tribut ("kharatdj") es va augmentar de 6.000 à 14.000
monedes d'or a mes d'una indemnització de guerra. En 1473 la colònia de Caffa a Crimea
fou ocupada. El 1481 els Giustiniani van abandonar Samos i van entregar Icaria als
Cavallers de Sant Joan als que ja havien cedit Cos. Aquestes illes no tenien bons ports i
tenien poc interès tant pels Giustiniani com pels otomans. El 1495 els otomans es van
presentar altre cop a Quios però foren rebutjats per 300 soldats dirigits per Tommaso
Giustiniani. Després van seguir 50 anys de negociacions politiques. El 2 de març de
1558, un plenipotenciari dels dux genovesos, Francesco de Franchi Torturino, va anar a
Constantinoble per negociar els drets d'explotació de Quios amb els otomans i la
restitució de la deute a la Maona. Sota pretext d'un rescat impagat per el segrest d'un
genovès (el enviat de la Maona havia fugit amb els diners) el visir va demanar al soldà
d'atacar Quios que llavors tenia uns 120.000 habitants. El 1564 la Maona no va pagar al
soldà el tribut acordat el 1455 quant definitivament Focea (les dues) van passar als
otomans. El 14 d'abril de 1566 una flota de 80 galeres dirigides pel gran almirall Piali
Pasha va arribar a l'illa que va ocupar sense lluita. El podesta Vincenzo Giustiniani, i
els dotze governadors foren fets presoners. L'illa fou saquejada i les esglésies
destruïdes. Tots els nois dels Giustiniani foren apressats i els de menys de 12 anys
tancats a un convent de Constantinoble on 21 d'ells foren obligats a convetir-se al islam
i a fer-se geníssers: 3 d'ells van acceptar i després van poder fugir; els altres, que
no van acceptar, van ser torturats fins a morir (16 de setembre de 1566) i foren mes tard
canonitzats. Els cap de la Maona foren enviats presoners a Crimea on la majoria van morir;
els que van sobreviure foren alliberats pel soldà Selim el 1567 i autoritzats a retornar
a Quios, on es va installar una guarnició otomana. Durant el domini Giustiniani la
illa va tenir el seu propi bisbe. El primer fou Manfred de Coronato el 1363. El següents
foren tots de les famílies Pallavicini o Giustiniani fins el 1879 (Ignazio Giustiniani).
Giustiniani en Català
Ringrazio Manuel Luis Justiniano Márquez para este libro:DESCRIPCION HISTORICA, CHRONOLOGICA,
Y GENEALOGICA, CIVIL, POLITICA, Y MILITAR DE LA SERENISSIMA REPUBLICA DE GENOVA SU
GOVIERNO ANTIGVO, Y MODERNO, FVNDACION, REEDIFICACION, CONQVISTAS, y Empressas, ereccion
de fu Isefia Metropolitana, Parroquiales, Conventos, y Oratorios, Familias Patricias, y de
las Antiguas, Hijos Iluftres, y otros fuceffos..
Su autor es DON JVAN FELIX FRANCISCO RIVAROLA. En éste libro, evidentemente manuscrito,
en la página 209 (discvrso III), habla de la familia Justiniano y comienza así:
La Familia Justiniano, Noble Patricia Genovefa (está escrito en castellano antiguo),
vsa por Armas, en Escvdo partido por medio, en la parte alta Aguila negra al vuelo,
coronada en campo de oro; y abaxo, en campo roxo, Castillo de plata: venfe en las
duplicadas, y suntuosas casas principales, que los Nobles de esta Estirpe tienen en
Genova, y en los patronatos que en diferentes Iglesias gozan...
Giustiniani
sito in Italiano
Giustiniani
- Version Française
Giustiniani
- English short version
Giustiniani
- Deutsche kurze Version